Quim... (Quimet, si em permets la llicència!)
Per començar una felicitació com cal no puc dir més que PER MOLTS ANYS nen!! Un dels últims a fer-te una mica més gran (saps, per això, que sempre has estat el més alt, si més no...)!
Però no podia felicitar-te sense donar-te també les gràcies. Les gràcies per aquest parell d'anys al Fortpi. Quan una arriba a un lloc nou espera trobar-se amb gent com tu, amb una bona acollida. I et puc assegurar que marxo d'allà amb les butxaques plenes d'experiències compartides amb tots!!
Ara no ens veiem cada dia ni als passadissos ni al "Pene" però sí que espero seguir troban-te a les places castelleres d'arreu.
No deixis mai que ningú apagui aquest entusiasme i energia per fer-ho tot, tan propi de tu (sempre m'ha sorprès... digue'n hiperactivitat si vols!)
Un petó i gaudeix els 18!
PS: Puc robar-te una mica de protagonisme i felicitar els teus pares per aquesta iniciativa tan original i els teus avis, que deuen ser estupendus, pe haver-me fet plorar i tot amb la seva felicitació?!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada