Potser caldrà oblidar-ho tot
Per tornar a començar
Les estones viscudes
Són reflexes del passat
El temps ens dóna la raó
A tots aquells
Que mai van creure en la derrota
I no van abandonar.
Arribarà algun dia
Començarem a envellir
Però ho farem amb el puny enlaire
Enfrontant el nostre destí.
Només crec en nosaltres
El que hem fet, el que hem escrit
Que el temps passa de pressa
Però les paraules no tenen fi.
Hem estat a dalt de tot
I hem tornat a baixar
Des del primer dia
Hem rigut i hem plorat
N'hem passat de totes
I això encara no he acabat.
Tot el que hem fet
Mai caurà en l'oblit
Per més que ho intentin
Ningú ens mourà d'aquí.
Potser caldrà oblidar-ho tot
Per tornar-ho a intentar
Les hores passades ja mai tornaran
He passat per tot arreu
Sense poder descansar
Per camins i dreceres
Sense saber on hem anat.
Però si algun dia
Creus que ja hem arribat
No deixis que t'enganyin
Que això no és veritat
No hi ha terra promesa
No existeix el paradís
Només la nostra terra
La que tu i jo hem compartit.
Hem estat a dalt de tot
I hem tornat a baixar
Des del primer dia
Hem rigut i hem plorat
N'hem passat de totes
I això encara no ha acabat.
Tot el que hem fet mai caurà en l'oblit
Per més que ho intentin
Ningú ens mourà d'aquí.
Quim, felicitats de les bones..
ara bé (CUIDAAO!)
molts moments (com el de la ostia en bici de l'arnau i el joan.. les teves petades de roda a les trialeres de collcerola...fent muntanya, la marta, (cagada) l'andrea i l'alba (paranoia) i mil coses més que ara no recordo(mentida, pal escriure)
però esperu que el pròxim cop pugui dir-ne mil més o dosmil més..una abraçada quim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada