Ara jo!!

Primer de tot moltes gràcies per venir (o més aviat per escriure, però els castellers els agrada més així)

Doncs sí!! Moltes gràcies per fer-me un regal tant maco.

Us explico com va començar: els pares em van preguntar, ja fa molt, què volia pel meu aniversari. Els vaig contestar que em faria il·lusió SER FELICITAT! És a dir, recordar-me de la gent que m'envolteu, i que el meu aniversari serveixi com excusa. I així d'espavilats són els meus pares (val a dir que la idea és make in Mundet) em monten aquesta gran sorpresa, i au, vosaltres que hi participeu i la feu tal com és.

Ahir dijous vaig anar a dinar a casa els meus avis (i quin dinar!!). Els vaig comentar que amb la seva manera de ser em fan sentir sempre una persona important. I ahir, encara més, perquè era un dia MOLT IMPORTANT d'una persona MOLT IMPORTANT! Però el vespre, en el moment en què els meus pares m'ensenyen el blog... sou molts els qui em feu sentir tant IMPORTANT (això és un perill, perquè m'ho acabaré creient).

Per acabar, us anava a agraïr que estiguéssiu al meu voltant, sigeu família, amics, professors, o el que sigui. Però no m'agrada ser tant el centre (ara em faig el modest) i prefereixo agraïr-vos que em deixeu estar un mica al vostre cercle, i que m'hagueu dedicat una estoneta i unes lletres.

I deixo d'ecriure cursileries menja-flors


Ara sóc jo qui us felicita a tots!!!

Quim


P.D. 1. Gràcies a tots per ser tant cuidadosos i no posar cap foto massa compromesa.
P.D. 2. I parlant de fotos: és increïble que poc fotogènic que sóc (i és un pena perquè sóc molt guapo)