EL MEU GERMANET S’HA FET GRAN!!

Què faré jo ara? Resulta que el meu germanet s’ha fet gran de cop i volta! Sembla que d’un dia per l’altre hagi deixat de ser el meu germà petit! Què faré si no puc exercir el paper de germana gran, que tan m’agrada? Ja no puc fer-li escoltar classes interminables mentre estudio, ja no puc explicar-li històries inversemblants i que se les cregui (algunes de força cruels...”saps que ets adoptat...?”), ja no puc consolar-lo quan s’enyora de colònies, ja no puc fer-lo pixar de riure (literalment) amb les pessigolles, ja no puc veure sempre la peli que jo vull, ja no puc formar part dels nens de revista (tots monos ells, rossets i riallers, un més que l’altre!) que tota la família feia cas...

Què faré jo ara, sense tot això?
Ara el meu germà petit és més alt que jo! No vol escoltar totes les històries que li explico mentre estudio (diu que sóc una pesada), ja no s’enyora de colònies (ni tan sols coincidim a tanda!), ja no té pessigolles (i, a més, és més fort que jo!), ja no tinc sempre la raó ni el puc convèncer en tot, i ja no som nens de revista (tot i que, tot s’ha de dir, hem quedat força guapots, tu i jo!).
Ara resulta que em trobo amb un germà petit que sovint fa de germà gran: m’escolta i em dóna consells! Un germà petit que té paciència amb mi, que guarda complicitats i bromes per mi; un germà petit interessat en la música, en la poesia, en els altres; un germà petit que m’ensenya coses (ja sé què és el transbordador de borda! El fora de joc encara em costa); un germà petit imprescindible quan tinc ganes de rajar segons qui o segons què; un germà petit que em deixa participar en algunes de les seves coses més importants, i en d’altres em permet ser espectadora.

Em sembla que m’agrada aquest germà petit que ja no és tan petit. Em sembla que em quedo amb el Quim adult. Sí, crec que prefereixo el Quim que el Joanet!

Una abraçada molt forta, Quim! I MOLTES FELICITATS!