Moltes felicitats!

Quim, que ja tens 18 anys! Quines coses: després dels 16, arriben els 17, i després, sense que ens n’adonem, els 18! Ara ja ets totalment responsable del que fas, i els teus pares son totalment lliures de fer-te fora de casa quan vulguin. Així que ves amb compte! Sí que és cert que la situació no canvia d’un dia per l’altre, però mica en mica t’adones que, cada cop més, les coses no depenen de res que no siguis tu.
Prf, això comença a fer tuf d’autoajuda, així que no escric gaire més. Només dir-te que estic content d’haver-te conegut, ni que sigui per estar mig immersos en una trama de telenovel•la barata molt entretinguda (X, el germà d’Y està embolicat amb la millor amiga d’Y, Z. I jo, Ω, que m’ho miro); per poder veure el barça plegats; per acompanyar-me en les meves accions il•legals frustrades; per poder discutir i molestar-nos sobre tonteries; ja saps...

Noi, que et vagi tot molt bé, de veritat! FELICITATS!

Dani