TANTI AUGUUURIII A TEEEE
TANTI AUGUUURIII A TEEEE
TANTI AUGUUURIII QUIIIMOOOOOTXOOOOOOO...
TANTI AUGUUURIII A TEEEEEEEEEEEEEEE!!!!
Tard, tard, SEMPRE tard! Tard i sense imaginació, originalitat o qualsevol altre substantiu d'origen músic (¿de les muses..?). Fixa't que el més catxondo que se m'ha acudit era "cantar-te" l'aniversari feliç en italià...
Tant se val. Ara que m'he ficat de peus a la galleda m'agradaria fer una reflexió. Però no serà sobre tot el que hem passat plegats, com hem rigut o els bons moments que podem recordar; no, vull reflexionar sobre la il·lusió de complir anys. Tot barrinant, barrina que barrinaràs, he arribat a la conclusió que, encara que complir anys sempre fa gràcia, hi ha aniversaris clau que són encara més especials. I no m'estic referint, per exemple, a l'aniversari de noces o al d'altres persones. Jo penso en els aniversaris FRONTISSA.
Els aniversaris frontissa són aquells que comporten un canvi físic i visual fora del comú. Si ho pensem bé, sempre que complim primaveres (hiverns, estius i tardors també) hi ha un petit canvi en el nombre de la dreta a la xifra que descriu la nostra edat. La formula matemàtica (et simplifico la cosa perquè sé que vens de ciències) seria semblant a això: x, x+1, x+2..., x+n. El fet és que no és tan especial canviar la n. El que fa il·lusió és canviar la x! Què et va fer més gràcia, passar de 12 a 13 o passar de 9 a 10? Quina impressió que fa això de tenir dues xifres a la cartilla d'edat! Aquest és el canvi físico-visual al que em referia.
Que on vull anar a parar? Vull que no t'aturis (que no ens aturem) als 18! Pensa en els 20. I després en els 30! Per experiència pròpia et dic que no et sentiràs gaire diferent ara que ja han arribat (com diuen els papes abans de l'anàlisi de sang: "no notaràs res, és com una petita picada de mosquit!"). Jo recordo molt més el neguit i les pessigolles a la panxa dels 10 que dels 18.
[Acabo de rellegir el que he escrit i m'adono que sembla que estigui desprestigiant el teu aniversari, i no! Ara reconduiré els meus viatges mentals.]
Així doncs, a part de felicitats, per molts anys i demés, jo et dic: endavant! Arribem als 20! Arribem als 40! Traspassem totes les portes! Tanquem cicles i obrim-ne de nous! 18 anys estan molt rebé, però els 30 segur que encara ho estan millor! No ens cansem de la vida, no intentem anar ràpid, tenim 10 anys abans de passar la pàgina! I mai, mai deixem de sentir les pessigolles a la panxa!
En aquest punt, se m'acut una idea original: fem una cursa, a veure qui arriba abans als 80 (si, sóc tan burro que et proposo allò que només jo puc guanyar. I què, ha!). També se m'acut demanar-te disculpes per fer-te perdre el temps llegint una cosa sense fonaments, mal lligada , poc original i entregada a última hora (captes l'objectiu de la meva humiliació? :P). I per últim aprofitar (que ja no ve d'aquí) i felicitar-te pel nadal i desitjar-te un bon any nou!
Molts petons, abraçades i demés mariconades. Ai no! Mariconades no! em... Molts petons, abraçades i desitjos de felicitat eterna, riquesa, amor i més riquesa! I més amor! I una mountainbaic!
edu.pedu.
PS, ah! i que ets un pringat perquè et coincideix l'aniversari amb els echàmens!!
TANTI AUGUUURIII A TEEEE
TANTI AUGUUURIII QUIIIMOOOOOTXOOOOOOO...
TANTI AUGUUURIII A TEEEEEEEEEEEEEEE!!!!
Tard, tard, SEMPRE tard! Tard i sense imaginació, originalitat o qualsevol altre substantiu d'origen músic (¿de les muses..?). Fixa't que el més catxondo que se m'ha acudit era "cantar-te" l'aniversari feliç en italià...
Tant se val. Ara que m'he ficat de peus a la galleda m'agradaria fer una reflexió. Però no serà sobre tot el que hem passat plegats, com hem rigut o els bons moments que podem recordar; no, vull reflexionar sobre la il·lusió de complir anys. Tot barrinant, barrina que barrinaràs, he arribat a la conclusió que, encara que complir anys sempre fa gràcia, hi ha aniversaris clau que són encara més especials. I no m'estic referint, per exemple, a l'aniversari de noces o al d'altres persones. Jo penso en els aniversaris FRONTISSA.
Els aniversaris frontissa són aquells que comporten un canvi físic i visual fora del comú. Si ho pensem bé, sempre que complim primaveres (hiverns, estius i tardors també) hi ha un petit canvi en el nombre de la dreta a la xifra que descriu la nostra edat. La formula matemàtica (et simplifico la cosa perquè sé que vens de ciències) seria semblant a això: x, x+1, x+2..., x+n. El fet és que no és tan especial canviar la n. El que fa il·lusió és canviar la x! Què et va fer més gràcia, passar de 12 a 13 o passar de 9 a 10? Quina impressió que fa això de tenir dues xifres a la cartilla d'edat! Aquest és el canvi físico-visual al que em referia.
Que on vull anar a parar? Vull que no t'aturis (que no ens aturem) als 18! Pensa en els 20. I després en els 30! Per experiència pròpia et dic que no et sentiràs gaire diferent ara que ja han arribat (com diuen els papes abans de l'anàlisi de sang: "no notaràs res, és com una petita picada de mosquit!"). Jo recordo molt més el neguit i les pessigolles a la panxa dels 10 que dels 18.
[Acabo de rellegir el que he escrit i m'adono que sembla que estigui desprestigiant el teu aniversari, i no! Ara reconduiré els meus viatges mentals.]
Així doncs, a part de felicitats, per molts anys i demés, jo et dic: endavant! Arribem als 20! Arribem als 40! Traspassem totes les portes! Tanquem cicles i obrim-ne de nous! 18 anys estan molt rebé, però els 30 segur que encara ho estan millor! No ens cansem de la vida, no intentem anar ràpid, tenim 10 anys abans de passar la pàgina! I mai, mai deixem de sentir les pessigolles a la panxa!
En aquest punt, se m'acut una idea original: fem una cursa, a veure qui arriba abans als 80 (si, sóc tan burro que et proposo allò que només jo puc guanyar. I què, ha!). També se m'acut demanar-te disculpes per fer-te perdre el temps llegint una cosa sense fonaments, mal lligada , poc original i entregada a última hora (captes l'objectiu de la meva humiliació? :P). I per últim aprofitar (que ja no ve d'aquí) i felicitar-te pel nadal i desitjar-te un bon any nou!
Molts petons, abraçades i demés mariconades. Ai no! Mariconades no! em... Molts petons, abraçades i desitjos de felicitat eterna, riquesa, amor i més riquesa! I més amor! I una mountainbaic!
edu.pedu.
PS, ah! i que ets un pringat perquè et coincideix l'aniversari amb els echàmens!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada