I és clar, tot corren hem anat a l'ordinador a escriure’t ...
Noi, això de ser avis per segona vegada descol·loca i despista molt ... només m'imagino el dia que la Natàlia fagi els 18 anys !!! i hagi d'escriure en un blog d’aquests; potser ja es faran d'una altra manera.
Bé, tornant a lo que interessa : PER MOLTS ANYS QUIM, t’estimo molt,
ets collonut... Petons de la teva tia Mercè.
Encara recordo un dia allà al Coll, asseguts a la plaça Mundet i parlant, evidentment més tu que jo, sobre el creixement i això de ser mes alt o mes baix, jo intentava convence't de que no era tan greu, que la vida es sabia i fa el seu curs i guaita ara, cabró, ja en fas divuit i ets més alt, molt més alt, ... al teu costat soc un nap buf. Veus com les sopes de l’àvia fan el seu efecte?
Divuit “abriles” no es res i “lo que te queda”.
Petons de tota mena del pelut dels Mundet’s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada