Un conte pel Quim!

Per molts anys Quim! I he pensat,... com puc felicitar-te d'una manera original? Doncs et regalo un conte que he escrit, m'he inspirat amb tu i crec que ho faré servir a l'escola,...
Espero que t'agradi.

GEMMA (la teva ex moni caravanera)

EN PETIT QUIM CASTELLER

En petit Quim era un nen molt alegre i eixerit, però no era tan petit com deia tothom! La mare, l’àvia i, fins i tot, a l’escola l’anomenaven el petit Quim. Però no en tenia res de petit, tot al contrari, en Quim era alt com un sant Pau, era el més alt de la seva classe i, gairebé, atrapava a la seva àvia!

Un dia el petit Quim i la seva família van anar de festa major. Allò que en Quim esperava amb més il·lusió era veure els castellers el diumenge al matí. Quedava embadalit entre el so estrident de la gralla i la màgia dels castell com s’enlairava, però el que realment tenia fascinat a en Quim era l’anxaneta, com àgilment, s’enfilava fins al capdamunt del castell i el coronava graciosament tot aixecant la mà. Aquell dia mirant-s’ho atentament, va decidir que volia ser anxaneta!

- Quim que no ho veus que tu ets molt alt per ser anxaneta? –li va dir la seva mare.
- Mare, deixa-m’ho provar. M’hi esforçaré molt i pujaré fins allà dalt molt ràpidament.

En Quim va insistir tant que, finalment, la mare i el pare van deixar que s’apuntés a la Colla castellera.
L’avi Enric, que de jove ja havia estat casteller, va voler acompanyar-lo als assaigs per animar al seu net que tan s’estimava.
En Quim a la colla castellera s’ho passava molt bé, practicaven diferents pilars i l’ensenyaven a col·locar-se i a pujar de manera àgil damunt de la gent.
El petit Quim li va dir al cap de colla que volia ser anxaneta, hi va insistir molt i molt per tal de ser-ho.

- Però Quim que no ho veus que tu ets massa alt per pujar fins allà dalt, faries desequilibrar el castell. –li va respondre el cap de colla.

Però en Quim va insistir tan i tan que el cap de colla va deixar que ho provés. Van fer el castell una vegada i una altra, però cada vegada el castell feia llenya. El Quim va marxar cap a casa molt trist i decebut, i li va dir a l’avi Enric mentre l’acompanyava:
- Avi ja no m’hi acompanyis més als castellers!
- Per què Quim? Si t’agradava molt?
- No avi, perquè jo no puc ser anxaneta.
- Però Quim tu t’hi has fixat que a la colla castellera no tothom és anxaneta? En Manel, no podria ser anxaneta, perquè és molt gros. La Maria té molta força i aguanta molt bé el pes, és millor que estigui més a baix, el Pere és el cap de colla, i no cal que sigui anxaneta.
- Avi, però l’anxaneta és molt important perquè és qui corona el castell!
- A veure Quim, tan se val estar a dalt de tot o a baix, ser-hi com a espectador o dirigir la colla, l’important és formar-hi part i fer pinya. Tots som importants Quim, potser te n’has adonat que no pots ser anxaneta, però de ben segur que el cap de colla t’ajudarà a trobar un lloc important dins els castellers. Un lloc en el qual seràs imprescindible i tan important com l’anxaneta.
Així va ser com en Quim va tornar a la colla dels castellers, allà hi va trobar el seu lloc i això el va fer molt feliç.